Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.340
|
181.
Ortografia de x (xeix) i ix
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
|
|
182.
Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
|
|
183.
Règim dels verbs trucar i telefonar
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment [...]
|
|
184.
'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
|
|
185.
topònims i gentilicis del País Valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
Ademús: ademusser -era
Aiora: aiorí -ina
Alacant: alacantí -ina
Alacantí, l': alacantí -ina
Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina
Alcalatén, l': de l'Alcalatén
Alcoi: alcoià -ana
Alcoià, l': alcoià -ana
Alcora, l': alcorí -ina
Alt Maestrat, l': maestratenc -enca
Alt Millars, l': de l'Alt Millar [...]
|
|
186.
Variació dialectal de nosaltres i vosaltres
Font
Fitxes de l'Optimot
Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són:
nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros
vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]
|
|
187.
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
|
|
188.
'De' partitiu / 'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
|
|
189.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
|
190.
Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons / Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
|
